Ciutats en moviment*

La invenció del cinema dóna pas a l’experimentació narrativa i visual. Explorar les possibilitats d’un nou llenguatge. Al film Rien que les heures (1926), Albert Cavalcanti exposa algunes reflexions al voltant del llenguatge cinematogràfic i la seva capacitat per capturar el temps. Per Cavalcanti els pintors posen al seva mirada sobre les ciutats, però només una successió d’imatges les pot tornar a la vida. Tot i això el cineasta concep un fracàs. “Podem fixar un punt en l’espai i mobilitzar el temps… però l’espai i el temps escapen ambdós a la nostre possessió”.

Rien que les heures (1926), Alberto Cavalcanti

Rien que les heures combina elements que uns anys més tard captaran l’atenció d’altres cineastes com Rottman i Dziga Vertov. El sorgiment del cinema està associat al sorgeix de les metròpolis perquè aquestes noves ciutats, modernes, dinàmiques, mecàniques i desiguals passen a ser objecte d’atracció de la mirada dels cineastes.

Berlín simfonia d’una ciutat (Berlín: Die Sinfonie der Großstadt, 1927), Walter Ruttmann

L’home de la càmera (Человек с Киноаппаратом, 1929), Dziga Vertov

[* Notes i apunts de les classes de Mercedes Álvarez a l’MDC9]
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s