Dels Lumiere a Flaherty*

És quasi una obligació començar qualsevol repàs del cinema del real amb els germans Lumiere i Nanook de Robert J. Flaherty. Per molts, Nanook,  va ser l’obra inaugural del cinema documental. Però com sempre passa, abans hi va haver altres exemples que van servir d’inspiració o que es van aproximar a una manera de fer cinema amb la realitat.

Els Lumiere van ser els primers en filmar la realitat, en fer un cinema documental. La sortida del obrers de la fàbrica iniciava la història del cinema, però també la història d’aquell cinema que vol retratar la realitat. Una realitat sovint condicionada per la càmera. En el cas dels Lumiere es van fer tres sortides dels obrers. La primera a hivern on tots els treballadors surten desordenats, l’enquadrament del pla deixa veure completament l’entrada i ningú mira ni per casualitat als germans Lumiere amagats darrera un estrany aparell que capta imatges en moviment.

La segona més ordenada i amb una correcció en la composició del pla es va fer a la primavera. La tercera i mundialment coneguda va tenir lloc a l’estiu i es la més polida en tots els sentits. Manté la composició de la segona pel·lícula. Les treballadores surten ordenadament i diverses senyores miren a càmera. A cadascuna de les versions veiem com canvia la roba  -conseqüència del canvi d’estacions- però el gos, el cavall i la bicicleta sempre apareixen en posicions semblants.

Per tant hi havia una posada en escena, una certa ordenació en la composició de la seqüència. Igual que es vigilava la posició de la càmera i l’enquadrament, es tenia en compte la sortida dels treballadors i els seus moviments davant la càmera. Però en cap moment deixen de ser obrers sortint de la fàbrica on treballen.

La Sortie des usines Lumière, Auguste Lumière i Louis Lumière

En el cas de Nanook, sembla que Flaherty tenia seriosos problemes per poder presentar la vida dels esquimals sense que els seus espectadors s’interessessin més per com s’ho feia ell en un lloc tan fred. Però finalment va obtenir part de la solució a través d’una pel·lícula d’Edward S. Curtis. In the Land of the Head-Hunters (que només hi ha un trosset a youtube) és una dramatització de les llegendes i les cerimònies kwakiutl feta per ells mateixos.

In the Land of the Head Hunters, Edward S. Curtis

Sembla que aquesta eina, la dramatització, és la que va donar la clau de volta per resoldre els problemes de Flaherty. La posada en escena i la dramatització en mans de Nanook de la seva vida, li van permetre filmar els gestos de la quotidianitat dels inuit.

Nanook of the North, Robert J. Flaherty

Nanook marca les tècniques de rodatge i creació que tindrà Flaherty al llarg de la seva carrera com a director. No treballa mai amb un guió prefixat, construiexi la història un cop ja està al lloc i en selecciona els personatjes. En cap cas es permet treballar amb actors. Només treballa amb la pròpia gent de la zona.

Man of Aran, Robert J. Flaherty

Louisiana Story, Robert J. Flaherty

[* Notes i apunts de les classes de Mercedes Álvarez a l’MDC9]
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s