El guanyadors perden i els perdedors guanyen

Anàlisi dels resultats electorals de les municipals de juny 2011i les generals de novembre 2011, els pactes polítics i el projecte de soterrament.

Balls de xifres d’unes eleccions municipals amb aires estatals

‘Reviu Sant Feliu’, aquesta va ser l’aposta de campanya d’ICV per la capital del Baix Llobregat recuperant un lema que el PSUC va emprar als anys vuitanta. Una reinterpretació que el 22 de maig va convertir ICV en la força política més votada i li va permetre recuperar l’alcaldia després de dos mandats a l’oposició. Durant 24 anys primer el PSUC i després ICV van governar el consistori local fins que l’any 2003 el PSC arraconà ICV a l’oposició. Amb la calor estival van tornar a prendre possessió de l’alcaldia i ho han fet gràcies a un pacte amb CiU, ja que la diferència entre les dues forces més votades va ser de 206 vots (4.423 ICV i 4.217 PSC).

Per analitzar les possibles causes passades i presents de les xifres finals, cal conèixer aquests resultats. El 22 de maig de 2011 les dues forces més votades, ICV i PSC, van perdre un nombre considerable de vots respecte les anteriors eleccions. L’equip que governava va patir el desgast de dos mandats i va veure com se li escapaven 2.200 vots; alhora, els ecosocialistes, amb una campanya de presència al carrer, van perdre més de 700 votants. Amb una participació pràcticament idèntica a la de les anteriors eleccions municipals –aquest any van votar 1.104 persones menys– cal analitzar on van anar a parar els vots dels dos partits capdavanters.

En primer lloc, una part important va anar a parar a CiU, que va passar de 2.161 vots l’any 2007 a 2.855 el 2011. Un creixement de més de mig miler de vots que va permetre a convergència continuar jugant un paper de frontissa pel partit que vulgui obrir les portes de l’alcaldia. Per una altre banda, com una premonició del que succeiria el 20 de novembre, el partit que va viure un major increment en el nombre de vots va ser el PP, amb 852 nous votants. La resta de forces polítiques també van perdre vots en comparació amb les eleccions anteriors. ERC va veure com la candidatura de SI dividia el vot nacionalista i no permetia accedir al consistori a cap de les dues formacions polítiques. Uns mals resultats que se sumen als que va tenir Ciutadans, que tot i fer campanya a nivell local –l’any 2007 no van anar més enllà d’un acte de presentació– van tenir la meitat de vots que quatre anys enrere.

Així doncs, observant exclusivament els resultats de les formacions polítiques veiem com a excepció de CiU i PP –ambdues augmenten en total més de 1.500 vots– la resta de formacions perden un nombre considerable de paperetes. Una pèrdua que en part es trasllada a una opció conscient de crítica cap a totes les formacions polítiques, el vot en blanc. Prop de mil persones van decidir votar en blanc i es van compatibilitzar 391 vots nuls. Si aquest vot en blanc obtingués representació al ple municipal, un regidor del PP s’hagués convertit en una cadira buida. Per tant, tot i que una part important dels sanfeliuencs que van exercir el dret a vot ho van fer en clau local, es pot observar com hi va haver una influència important del context polític del moment. Com un avanç del que es viuria el 20 de novembre, el PP i CiU van augmentar en votants al costat del vot en blanc i el vot nul.

Pactes a l’ombra

Però més enllà d’aquest canvi polític al capdavant del consistori cal analitzar diversos aspectes que van ser determinants en l’enfonsament d’algunes forces polítiques, el creixement d’altres i molt especialment en l’augment considerable del vot nul i el vot en blanc. Uns aspectes que van tenir molt a veure amb els projectes de ciutat i la participació de la ciutadania en el disseny i aprovació d’aquests projectes.

L’any 2003 Juan Antonio Vázquez es va col·locar al cap davant del govern local. Vázquez es va incorporar a les files del PSC de ben jovenet. De militant a regidor i de l’oposició al govern gràcies a la proposta que ICV va fer amb el seu partit quatre anys abans perquè s’incorporessin al govern. Però per convertir-se en batlle necessitava un pacte que poses fi a més de dues dècades de govern d’Iniciativa. Per aquest motiu el PSC va optar per un pacte amb CiU i ERC sense que ICV se n’assabentés fins el mateix dia de les votacions per decidir l’alcalde.

Els crits i els cops que van forçar la intervenció de la policia local durant el ple d’investidura de Juan Antonio Vázquez, van donar lloc a una oposició ferotge d’ICV. Però des del primer moment en que Vázquez va tenir a les mans el bastó de batlle, va deixar clars els dos grans projectes de ciutat. “Davant tenim molts i molts importants reptes i no hi ha cap dubte que el soterrament de la via del tren és el principal. Una altra de les prioritats serà la posada en marxa de nous serveis esportius i de salut, com la nova piscina coberta”, assegurava al primer editorial de El Butlletí.

Com que la venjança és un plat que se serveix fred, ICV va aprofitar els resultats electorals de 2011 per preparar “un pacte en clau de ciutat”, segons l’alcalde Jordi San José. Un pacte que va arribar als portaveus socialistes via twitter un dies abans del ple d’investidura. Els resposables d’ICV i l’antic soci del PSC no van voler confirmar rumors fins els dia abans de designar el batlle.

Un projecte quasi utòpic

El soterrament del pas a nivell de les vies de Rodalies Renfe és un projecte històric de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta reivindicació, que va començar tot just quan el PSUC donava les primeres passes al capdavant del consistori, s’ha convertit en un eix central de tots els programes electorals de totes les candidatures locals. Un llarg procés que començava el 14 de febrer de 1980 quan el Ple de l’Ajuntament aprovava l’inici de l’estudi de supressió del pas a nivell.

Cinc mesos després d’unes eleccions municipals en què el PSC es va convertir en el partit més votat i que Juan Antonio Vázquez es convertís en el primer alcalde d’aquesta formació de la capital del Baix Llobregat, van arribar les eleccions autonòmiques. El Pacte del Tinell entre PSC, ICV i ERC va permetre que Pasqual Maragall poses fi a les dues dècades de poder convergent. A partir d’aquell moment semblava que tenir un mateix color polític a dues administracions podia accelerar el procés d’un projecte que no arribava mai. Aquesta sensació, fomentada per l’equip de govern, va tornar a agafar impuls quan inesperadament el PSOE passava a ocupar la Moncloa conseqüència dels atemptats de l’11 de març.

Així, a partir del maig de 2004, després de la reunió de l’alcalde, Juan Antonio Vázquez, amb la vice presidenta del Congrés dels Diputats, Carme Chacón, i el Ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, José Montilla, per impulsar la implicació del Govern central en la realització de l’obra, s’accelera el procés. Però la recepta que segueix el consistori és lleugerament diferent a la de l’anterior govern.

En un context d’expansió econòmica a través de la licitació d’obres, el projecte passa a convertir-se en una opció més per engreixar el pressupost local gràcies als promotors privats, sense tenir en compte els costos que pot tenir per la ciutat. És així com el procés de participació ciutadana passa a convertir-se en l’exhibició pública d’un projecte ja redactat. Un canvi que provoca l’oposició al projecte de les entitats locals. La publicació Sant Feliu Respon informava: “Malgrat les reclamacions continuades de les associacions de veïns i veïnes, que argumentaven que el cost de l’obra l’havia d’assumir completament l’òrgan supramunicipal competent, ja que el soterrament, com a obra de millora de la xarxa ferroviària, era d’interès general i no només municipal, l’Ajuntament ha acabat assumint una part del preu de l’obra”.

Per poder fer front al cost del soterrament, el govern local havia dissenyat un macro projecte de remodelació del centre de la ciutat que afectava en especial al barri Roses Castellbell. Una transformació del nucli urbà que soterrava les vies del tren i damunt hi col·locava les del Trambaix en una avinguda envoltada per edificis que en alguns casos arribaven a les catorze plantes. Però, malauradament per uns i sortosament per d’altres, al maig de 2008 quan va començar l’exposició itinerant sobre el projecte del soterrament la crisi econòmica feia cada dia més difícil un projecte d’aquesta magnitud.

Així doncs, si les eleccions són un reflex del suport de la ciutadania al govern, els resultats obtinguts pel PSC l’any 2011 evidencien l’escàs recolzament al projecte de soterrament. La pèrdua de vots als dos barris més afectats pel projecte va ser molt significativa. Al barri Centre el PSC va passar a ocupar la tercera posició en el rànquing de vots, mentre al barri de Roses Castellbell van perdre més de 600 vots. Però també són un reflex dels canvis que ha viscut la ciutat. Unes transformacions evidents en la pèrdua d’aquell esperit local que va permetre una majoria molt considerable d’ICV durant vint anys. Avui es fan més presents els aires forans que determinen la política autonòmica i estatal que gira la truita, i converteix als guanyadors de les municipals en perdedors i als perdedors en guanyadors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s