30 anys de carnestoltes

Publicat a ‘El diari de Sant Feliu’, núm 5. Eduard G.
La participació i les ganes de passar-s’ho bé van ser la tònica dels 1.400participants de les comparses i de la gentada que omplia la plaça de la Vila

Fa exactament 30 anys va tenir lloc la primera rua de carnestoltes. Va ser el 1982, l’any de Mundial de Futbol, quan algunes escoles i entitats locals van organitzar les comparses i la rua que s’han mantingut fins avui. Tot i l’edat, la maduresa no ha arribat a la festa més irreverent del calendari, on la disbauxa, la gresca i la imaginació de les millors disfresses prenen els carrers de la ciutat. El consistori va voler commemorar l’efemèride amb la projecció, a la façana de l’Ajuntament, de tots els cartells de carnestoltes que s’han fet durant 30 anys. Cada comparsa va ser rebuda pel cartell d’alguna edició anterior abans de fer la seva actuació. Les habilitats oratòries del presentador de la gala van permetre quadrar els números entre les 22 comparses participants d’aquest any i els 29 cartells de carnestoltes ja esvaïts. En conjunt van ser 1.400 persones les que es van inscriure a les comparses. Una participació important, però també cal afegir una multitud d’espectadors amb ganes de veure les actuacions i les disfresses de cada carrossa. Els comentaris referents a l’originalitat, d’uns i altres, sovintejaven a les converses entre vampirs, mòmies, barrufets, víkings i altres éssers indeterminats que envoltaven l’escenari. Al damunt, cada comparsa va ensenyar la disfressa i va fer un ball. Mentrestant, al darrere, els tècnics de l’Ajuntament s’afanyaven a buscar el tradicional pernil amb que es premia tots els grups participants. Després de totes les actuacions, van arribar els aplaudiments i les cares de sorpresa —especialment dels infants que, per un dia, veien com la seva mare esdevenia una troglodita i el seu pare un cap indi americà— va ser el torn del jurat. Les comparses de l’esplai Diversitat Lúdica (“Units per un somni. Tribu Maputxe”) i dels col·legis Salvador Espriu (“Via Làctia”) i Verge de la Salut (“Espantaocells”) van comptar amb prop de 200 participants cadascuna. Aquestes comparses van ser premiades amb el primer (Salvador Espriu), segon (Verge de la Salut) i tercer (Diverstitat Lúdica) premi de la categoria infantil. “Las viudas de los bisabuelos de la Peña Bètica” van donar el toc d’humor amb una xirigota que, de ben segur s’hauria pogut escoltar al carnaval de Càdis. “Aneu amb compte amb aquests galls” va recollir una encertada menció especial per la simpatia que es va fer palesa quan els membres d’Asprodis van recollir el premi. Altres mencions van ser: per la seva elaboració i animació, “El bosc encantat” del CEIP Nadal; per la seva màgia i carrossa “Fan tasiadas”, de la Peña Luis de Córdoba; i per la seva marxa i desvergonyiment, “Sant Feliu 2020, tornant als orígens”, d’Els nois de la Rampa. I com cada any, la decisió per entregar el primer premi no va ser fàcil. El tercer lloc va ser per la comparsa veterana del Casal de la Gent Gran, les “Papallones carxoferes”. Però el debat i la polèmica per la decisió del jurat entre alguns assistents a l’acte, va arribar de la mà del segon classifi cat. La gent del Casino Santfeliuenc, “Les meduses no volen picar, volen ballar”, amb una disfressa molt elaborada feta amb un paraigües, bosses plàstics i llums de colors, van donar una imatge diferent al que estem més acostumats per carnestoltes. Durant l’entrega del primer premi, que va anar a parar a mans dels Amics del carrer Santa Creu, amb “Haciendo el Indio” —van lluir unes disfresses molt professionals i cuidades—, es van sentir alguns xiulets d’una part del públic.

Les discrepàncies amb les decisions del jurat de carnestoltes són freqüents i provablement són fruit de la poca transparència dels criteris de puntuació que segueixen. Segons les bases del concurs de comparses: “En la puntuació del concurs es tindrà en compte tot el trajecte de la rua, segons els criteris d’originalitat, animació i elaboració, establerts per la Comissió de Carnaval”. Uns criteris que no van coincidir amb una part del públic. Caldrà veure, si amb el temps es troba la fórmula perquè, a banda del jurat, les múltiples criatures i espècies que assisteixen de públic per carnestoltes, també tinguin veu i vot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s