Joaquín Hernández Pellisa, escultor

Entrevista publicada a ‘El diari de Sant Feliu’, núm 2.

El caràcter assossegat necessari per ser mestre de primària i la paciència essencial per transformar un tros d’argila en una figura humana perfectament equilibrada, són aptituds que Joaquim Hernández desprèn des del primer instant en què se’l veu. Una conversa tranquil·la i relaxada permet descobrir al mestre i a l’alumne, sempre disposat a explicar, però també a escoltar

— Quan vas arribar a Sant Feliu?

Fa molt anys que vaig vindre de Maella, de la franja d’Aragó. Vaig venir com a mestre i precisament l’any que van inaugurar l’edific de l’escola, Lahoz de Burgos una vegada aquí em vaig quedar sempre a la mateixa escola. De fet vaig aguantar més, jo com a mestre que l’edifici com a escola.

— Lahoz estava…

On ara està l’escola Nada. Però no vaig poder estrenar el nou edifici perquè em vaig jubilar abans de la inauguració.

— I donaves classes de…

Doncs de tot una mica. Era professsor de primària així que feia una mica el que em tocava. Però el que més he donat, ha estat matemàtiques, socials i plàstica. Aquest han esta el meus referent com a assignatures, però també he donat català, naturals, una mica de tot.

— El teu neguit per l’art d’on ve?

Sempre he tingut una atracció per l’art però suposo que em va influenciar el fet de que a Maella havia nascut un del grans escultor del segle XX, Pablo Gargallo. Recordo que davant de casa els meus pares hi havia una escultura seva al mig del carrer. De ben segur que això em va condicionar a l’hora d’escollir l’escultura com a tècnica artística.

— Quan vas arribar aquí ja havies escultura?

No. Venir a Sant Feliu em va permetre anar a l’escola Massana. Quan sortia de donar classe agafava el tren o el cotxe i marxava a Barcelona. En aquell moment tenien un horari nocturn precisament per atendre a la gent que treballava i m’estava allà fins les nou o les deu de la nit.

— A les teves escultures, la dona sempre juga un paper important?

Suposo que és el repte constant. Vaig començar fent escultura abstracte, entre altres coses, perquè no m’atrevia a fer escultura figurativa. Amb el cos humà no m’hi atrevia. Una abstracció surt com surt, no pots comparar-la amb res, però si fas un cos humà es veuen rapidament les desproporcions. Així que aquesta petita frustració em va acompanyar que a la Massana on vaig tenir l’oportunitat de modelar al natural. Aleshores em vaig abocar a sol·lucionar aquest problema.

— I s’ha convertit en la teva tècnica…

En aquell moment vaig pensar que després ja veuria si volia seguir fent abstracte, però el que no volia era veure’m obligat a fer abstracte com a recurs per no saber resoldre el figuratiu. El que va passar és que em vaig enganxar al figuratiu i continuu encara enganxat. Això no vol dir que de tant en tan no faci una peça abstracte, però bàsicament faig figuratiu.

— Sempre busques l’instant?

Sí. Sempre em diuen que transmeten tranquil·litat. Pot ser que sigui pel meu caràcter. I pel que fa a la tria de la dona, suposo que és perquè el cos de la dona es atractiu. No obstant, ara estic modelant un parell d’homes

— I l’elecció dels materials?

Sempre treballo el fang com a primer mitja d’expressió. És una qüestió de comoditat. La primera escultura la faig en fang i desprès la passo a fusta o bronze. El meu estudi és petit i treballar amb altres material com la pedra suposa una feinada perquè s’ha de fer fora, generes molèsties, pols, soroll…

—Es difícil treballar a la ciutat…

Però ara al poble, a Maella, estic preparant un taller. Com que estic jubilat he recuperat la casa dels meus pares per poder fer altres materials que aquí suposen un problema.

— I la seva relació amb l’Ajuntament?

Doncs crec que és molt bona. Malgrat no tenir cap obra als carrers de la ciutat, l’any 2005 em van donar la medalla de la ciutat que és un reconeixement que vaig agrair molt. A més he pogut fer exposicions en col·laboració amb el consistori. L’última va ser molt interessant perquè ens vam proposar mostrar tot el procés d’elaboració d’una escultura i van venir moltes escoles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s