Entre bambolines de tardor

Publicat a ‘El diari de Sant Feliu’, núm 1.

Les activitats de la Festa de Tardor són possibles per la feina de les persones que integren les més de setanta agrupacions que les organitzen

Diables

Un any més a frec de la Festa del Pilar, el santoral marca la celebració de sant Rarimi, copatró de Sant Feliu de Llobregat. És doncs el moment en què les colles de la ciutat han de posar-se a la feina per tirar endavant les festes.

Sant Feliu compta amb un ampli teixit associatiu que va florir a mitjans dels anys setanta, amb la fi de la dictadura franquista, i ha anat arrelant les darrers dues dècades. La majoria de colles locals han superat els 15 anys d’existència i s’enfronten a una maduresa difícil en un context de crisi. Per tant, tot i que la valoració general de la Festa de Tardor es positiva, molta gent afegeix matisos que assenyalen la complicada situació econòmica de les entitats.

Aquest any el cap de setmana previ (8 i 9 d’octubre) es va inaugurar ‘La Nau, Cultura i Tradicions’. El regidor de cultura, Manel Martínez, situa part de l’èxit global de les festes en aquest petit tast que va servir per «escalfar motors». L’organització d’actes com el seguici, la cercavila, correfoc infantil, etc. el van determinar les colles dins un calendari de festes que venia marcat per les decisions del govern anterior. Aquest calendari no contemplava cap festivitat local i per tant es va produir un dalt a baix raonable en tenir un dijous i un divendres laborable desprès de començar la gresca. Seguint l’exemple dels seus predecessors, l’actual govern va aprovar un calendari sense cap festivitat local per mitjans d’octubre del 2012, una decisió que, segons el regidor de cultura, «no sé si estem a temps d’esmenar la decisió, però cal tenir un dia festiu». Una decisió que el mateix Martínez reconeix «no agradarà als comerciants» però és necessària.

Amb un octubre assolellat totes les valoracions són positives. La Carme, del Drac de Sant Feliu —colla que nèixer l’any 1984—, remarca l’augment de públic que han tingut activitats com el correfoc infantil. «El que més m’agrada és veure la participació dels infants perquè s’ho passen bé i a més són el nostre planter» reconeix la Carme, poc desprès de la cercavila que posa punt i final a les festes. Tornar a viure les festes amb la camisa magenta ha estat la major alegria per Pere Vila, cap de colla dels Castellers de Sant Feliu. Segons Vila, «feia dos anys que no actuàvem a Sant Feliu per manca de gent i aquest any hem tornat a actuar, ens va sortir bé i el més important és que hem aconseguit reunir un grup gran de gent per mirar de fer una temporada de castells». Al igual que els castellers, la colla de bastoners —els Ceballuts—, celebrava els 15 anys d’existència. Així mentre que uns tornaven a l’activitat castellera, els altres van organitzar una cercavila amb una quinzena de colles bastoneres d’arreu del país. «L’activitat que més ens ha agradat és la cercavila, no?» entre rialles i un cert proselitisme la Pepi, la Núria i la Gemma s’interroguen davant la qüestió de què destacar. «Home, nosaltres som bastoneres i el que més ens ha omplert és la cercavila» deixa clar la Pepi, recolzada per la Núria i la Gemma. «A més de la nostra activitat, l’espectacle de foc [que aquest any no s’ha fet] i el correfoc és el que més ens agrada».

A la zona dels firaires els excessos sensorial d’olors, colors i sons donen la benvinguda al visitant i es barregen amb el públic heterogeni i d’orígens ben diferents. A l’entrada del carrer Mataró, és l’espai on s’instal·len cada any les casetes de les penyes andaluses amb espectacles folklòrics del sud peninsular. Tant l’Agrupació Cultural Andalusa (ACA) com la Penya Bètica coincideixen en fer una valoració molt positiva de l’assistència de públic. «Nosaltres no hem notat gens la crisi, ha vingut molta gent» emfatitza la secretaria de l’ACA Rosas, Mari Cozar. El president de la Penya Bètica, José Comenero, afegeix: «només hem notat la crisi en una cosa, es venen més canyes a un euro». La mesura d’aquestes dues entitats ha estat baixar preus i oferir els espectacles ben diversos, des d’un Coro Rociero a una nit de pòquer i les tradicionals sevillanes.

És a les reduccions de pressupostos on moltes entitats han focalitzat les crítiques. Aquest any l’ajuntament ha destinat al voltant de 90.000 euros per realitzar les festes de tardor. Una quantitat a la que cal afegir 16.000 euros que reben les entitats integrants de Federació d’Entitats Tradicionals de Sant Feliu de Llobregat (FETS). Precisament aquesta entitat va fer públic un comunicat on posava de manifest les dificultats creixents per les festes. Segons el comunicat, «malgrat l’esforç de les nostres colles i entitats, que sovint posen diners de la seva pròpia butxaca per a poder fer les activitats, veiem que any rere any, les Festes de Tardor i també la Fira, veuen disminuïts els seus recursos». En aquest sentit la Carme, del Drac, esmentava la necessitat de vendre samarretes per poder finançar les activitats. «Aquest any és el nostre quinzè aniversari —dels bastoners— i hem tingut el mateix pressupost que l’any passat», remarca la Núria. Altres entitats com l’ACA Roses també han vist reduït un pressupost que no els permetia cobrir les despeses de l’equip de so. La Mari, de l’ACA, té molt clar que l’ajuntament «està més sec que la moixama».

Com a responsable de cultura, Manel Martínez, assumeix que «les festes són impossibles de fer sense les entitats. Són recursos. Compensem la manca de diners amb la feina de les entitats». Davant del manifest de FETS, el regidor reconeix: «hi ha elements que jo mateix podria compartir d’aquest cansament acumulat de les entitats», però qüestiona la manca de concerts a la que fa esment el text. «Es feia insistència que a les festes no es feien concerts i en aquestes festes precisament hem fet concerts, potenciant els concerts de joves i fent el concert de Lax’n’Busto i l’orquestra que va tocar a Can Calders».

Precisament, el concert de Lax’n’Busto ha estat un dels plats forts de les festes on hi ha hagut opinions per tots els gustos. Una de les queixes més sentides, feia esment a què un concert de festa major s’hagués de pagar. Però tal com reconeix el senyor Martínez, això ha permès abaratir costos, ja que l’Ajuntament només va haver de posar 4000 euros, donat que el concert l’organitzava Òmnium Cultural. Aquesta entitat assumia un risc que amb 1600 assistents ha esdevingut un èxit tal com explicava, en un correu, Montserrat Corregidor, membre de la junta comarcal d’Òmnium Cultural.

Així doncs, l’opinió personal de la Pepi dels bastoners, és que «l’any que ve no tindrem casi res, o ens unim i fem coses juntes o a veure com fem front a les retallades». Una idea que no s’allunya de les del responsable de cultura segons el qual «per afrontar l’any vinent l’aposta és crear una comissió de festes i començar a treballar ja mateix». L’any vinent els diners que rep l’administració local d’altres institucions es reduiran encara més. Per una banda es deixaran d’ingressar 200.000 euros de l’Estat i per una altra, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que estima el deute de la Generalitat amb els consistoris locals en uns 500 milions d’euros.

Davant d’aquesta situació cal buscar noves vies per poder seguir tenir unes festes de qualitat. El manifest de FETS demana «Una reflexió profunda per part de les autoritats sobre les mancances que tenen les nostres Festes de Tardor i Fira i la situació sense sortida on es troben actualment». Iniciatives com el concert de Lax’n’Busto d’enguany són una possibilitat de coordinació entre entitats i col·laboració institucional. La venda de material com samarretes, mocadors i barrets per finançar-se ne’s una altra. Sense rebre cap subvenció pública trobem l’espai de La Petita —al Parc Nadal— que aquest any dedicava el seu manifest a la denúncia del sistema patriarcal. Els beneficis d’aquestes festes alternatives serveixen per finançar diverses lluites socials i per a assegurar la continuïtat de properes edicions. Però en tots els casos, com assenyala la Carme, «és l’esforç de les persones de les colles que durant tot l’any fan reunions, activitats i treballen, el que fa possible les festes».

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s