Proposta de lectura per un estiu de crisi

Fa temps que volia i havia d’escriure aquest article. La voluntat és convidar a la lectura d’un llibre molt recomanable per aquests mesos d’estiu en què, les mobilitzacions socials i les imposicions neoliberals es barregen amb els para-sols, algun que altre gelat de xocolata i la violència policial. Es tracta d’un assaig periodístic elaborat per la periodista canadenca Naomi Klein, que porta per títol La doctrina del xoc (Editorial Empúries). Pàgina rere pàgina, Klein persegueix l’estela del neoliberalisme i les seves estratègies per incorporar-se a l’agenda econòmica i política mundial. Tot i que per algunes persones pot semblar un increïble ‘toston’, en conjunt és un llibre fàcil de llegir amb un llenguatge amè i una gran quantitat de fets i anècdotes que mantenen viu l’interès del lector. En conjunt es tracta d’una espectacular feina de recopilació de dades i testimonis de la història política i econòmica dels darrerstrenta-cinc anys.

Connectats o atrapats? Foto: Mireia Salgado Ramos

En aquest punt, la pregunta que pot sorgir és: i perquè un llibre d’història a l’estiu? Doncs perquè no és un llibre d’història sinó, una crònica detallada del que està passant aquest mes de juliol amb una Llei Òmnibus presentada com a “necessària però que no és suficient”, segons el portaveu del Partit Popular al Parlament. El llibre relata amb detall els moviments de la classe política per satisfer els anomenats ‘mercats’. A través dels exemples d’altres països es pot descobrir que s’amaga sota el Projecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica (Llei Òmnibus) i la retòrica institucional segons la qual: “Els tres projectes de llei evitaran el col•lapse parlamentari que es generaria si es tramitessin prop de 90 modificacions legislatives singulars i individualitzades. Això facilitarà la celeritat en la tramitació i, per tant, en l’adopció de les mesures, i el resultat serà més ràpidament apreciat pel ciutadà”. A Xile, els militars que van donar el cop d’estat contra Salvador Allende, van rebre un voluminós document anomenat El Ladrillo, una proposta de “privatització, liberalització i retallada de la despesa social, la trinitat del lliure mercat” que també va permetre que el ciutadà l’apreciés ràpidament.

I perquè és ara quan es presenta la Llei Òmnibus? En aquest sentit Naomi Klein cita a l’ideòleg neoliberal per excel•lència, Milton Friedman, segons el qual «Només una crisi –real o percebuda– produeix un veritable canvi. Quan aquesta crisi té lloc les accions que s’emprenen depenen de les idees subjacents. Crec que aquesta és la nostra funció bàsica: desenvolupar alternatives a les polítiques existents i mantenir-les vives i disponibles fins que allò políticament impossible passa a ser políticament inevitable». En el cas que ens ocupa les receptes han estat cuinades entre altres per “Germà Godó, el col•laborador de Mas a l’ombra” (La Vanguardia 27.10.2010), actual Secretari de Govern que, al igual que la Secretària general de Governació i Relacions Institucionals, M. Àngels Barbarà i Fondevila; la Secretària general d’Ensenyament, Maria Jesús Mier i Albert; el Secretari general d’Interior, Xavier Gibert i Espier; el Secretari general de Territori i Sostenibilitat, Pau Villòria i Sistach; la Secretària general d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Maria Teresa Martí i Castro; la Secretària general de Benestar Social i Família, Dolors Rusinés i Bonet; i el Secretari general d’Empresa i Ocupació, Enric Colet Petit han passat per la cuina d’ESADE, on les receptes neoliberals es cuinen a foc lent, sabent esperar el moment. Desprès de les mitges tintes del tripartit, Convergència posa tota la carn a la graella.

Però el més interessant del text (sobretot per aquells que en patim les conseqüències) és veure com, país rere país; Xile, Argentina, Brasil, Bolívia, Gran Bretanya, Polònia, Rússia, Sud-àfrica… Sempre es repeteix un patró. La reforma econòmica va acompanyada d’una vulneració dels drets fonamentals de les persones encarnada en una forta repressió policial i/o militar. Dels països citats, als tres primers van ser dictadures les encarregades de les reformes. A la resta sota sistemes suposadament democràtics (o en vigílies de ser-ho, com en el cas de Sud-àfrica ), les transformacions econòmiques es van portar a terme alhora que la repressió augmentava contra qualsevol tipus de dissidència.

Així doncs, què passarà a Catalunya? Què ens espera sota el govern dels mercats? Una possible resposta la trobem a youtube (http://www.youtube.com/watchv=1boOBv3Yhy4&feature=player_embedded). El 25 de juliol, un dia com un altre, es produïa un desnonament. Per evitar-ho la gent es va mobilitzar. La resposta institucional… violència policial. Per fer front a la violència cal estar previngut i ser capaç de respondre. El llibre de Klein ajuda a prevenir i dona arguments per articular una reposta clara i contundent. Espero que algú s’animi. Es pot trobar en català a la biblioteca de Molins de Rei.

2 pensaments sobre “Proposta de lectura per un estiu de crisi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s