Més enllà de la cita electoral

Taula rodona amb els alcaldables de Sant Feliu. Fotografia: Eduard G.

Dimecres 4 de maig a la tarda va tenir lloc una interessant taula rodona amb els alcaldables de gairebé tots els partits. Dic gairebé, perquè l’acte va començar amb les queixes del senyor Xavier Alegre del Partit Socialista de Catalunya. Segons Alegre, hi havia una voluntat expressa per part de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes (FAVV) de no comptar amb la alcaldable del seu partit, Lourdes Borrell. El president de la FAVV, Silvestre Gilaberte, és va defensar de les acusacions llegint el mail de resposta de la senyora Borrell; però més enllà d’aquesta pica baralla dialèctica, el fet més important és que ningú del PSC va voler seure a la taula. Ni el número dos, ni els tres, ni tant sols el propi Alegre que ocupa la vigèsima posició a les llistes.

Per tant l’única representació del govern local estava encarnada per la cap de llista de Convergència i Unió, Rosa María Martí que va defensar a ultrança els resultats electorals com eina de participació ciutadana i es va desfer en elogis de les comissions i consells del govern. És evident que les eleccions són una eina important de participació ciutadana, però també cal veure-hi més enllà. Cada quatre anys hi ha una cita amb les urnes on la veu de tots els empadronats a Sant Feliu val exactament el mateix. Un exemple evident de democràcia. Però després d’aquesta cita la vida a la ciutat continua i no són tots els empadronats els que treballen durant tot l’any en la diversitat associativa local. De fet, són una part relativament petita dels 43.000 habitants de Sant Feliu els que participen d’allò que s’anomena teixit associatiu.

És la gent d’aquest teixit associatiu la que, diàriament, dinamitza, organitza i manté viu un esperit de ciutat. La que ofereix la possibilitat als veïns de trobar-se i donar vida a cada barri. La que a través d’entitats de lleure permet veure cada dissabte molts nens i nenes jugant pels carrers de la ciutat amb un fulard al coll. La que mitjançant plataformes s’oposa a projectes urbanístics o de reconversió industrial i proposa alternatives al model de ciutat governamental. La que construeix ponts de solidaritat amb països com Nicaragua i Palestina. I per suposat la que permet tenir un cinema de qualitat al vell mig de la ciutat. I per tant des del meu punt de vista, més enllà de la cita electoral, durant els quatre anys de govern, sigui quin sigui el color sortint, cal escoltar-se molt atentament aquest teixit associatiu. Les persones que en formen part són les persones que donen vida a la ciutat i les seves propostes s’han d’escoltar. Són allò que alguns sociòlegs anomenen moviments socials.

Però la senyora Martí, en el debat, va demostrar que l’actual equip de govern no escolta i no pensa escoltar. Davant les preguntes dels veïns és va sentir atacada perquè segons va dir “només havia vingut a parlar de participació”. Caldria que l’alcaldable de Convergència treballés més amb el teixit social i sobretot amb les associacions veïnals. Així sabria que, a una taula rodona sobre participació ciutadana organitzada per la FAVV, és evident que la gent preguntarà i formularà queixes. Perquè és l’oportunitat del veïnat de plantejar els seus problemes davant els alcaldables amb la voluntat que se’ls escoltin més enllà de la cita electoral. Però com ja he dit la senyora Martí no va escoltar, ni pensa fer-ho.

Davant la pregunta del portaveu de la Coordinadora d’Oposició a la Modificació del PGM, Joan Ribas, l’alcaldable convergent va reiterar la voluntat del govern de seguir endavant amb el projecte. Així doncs la requalificació al Torrent del Duc i Mas Lluí seguirà endavant tot i que la Unió Europea ha admès a tràmit una denúncia contra l’Ajuntament perquè aquesta modificació afecta zones protegides. Un exemple evident de no escoltar els moviments socials, però el que és pitjor, un exemple evident de seguir amb la mateixa política de requalificacions i totxo que ens ha portat a l’actual atzucac financer de l’Adminsitració local.

Sortint de l’acte vaig anar al cinema. La pel•lícula escollida va ser un documental que espero en breu estigui al Cinebaix. Let’s make money (Anem a fer diners) evidencia que calen canvis profunds, però també que cal escoltarals ciutadans. Una part del documental se situa a l’Estat Espanyol a l’any 2006 quan enlloc es parlava de crisi financera. Però al documental hi apareixen diverses veus que pronosticaven l’explosió de la bombolla i la crisi. Un topògraf i un advocat als que ningú s’escoltava, ni l’opinió pública (cada dia més privada) ni les administracions (també cada dia més privades).

A Sant Feliu fins i tot abans del 2006, ja hi havia entitats i associacions que denunciaven l’especulació desmesurada i la crisi financera i ambiental. Però aleshores, era nedar contracorrent. Avui cada vegada són més les entitats que demanen una pausa al camí de construcció local per consensuar i estructurar quin model de ciutat i Administració volem. És per això que cal fer un front comú entre les entitats i associacions locals. Els moviments socials cal que treballin units més enllà del govern resultant del 22 de maig. Només així es podrà construir una alternativa real que sigui escoltada pels governants.

*Article publicat a l’Opinió de www.fetasantfeliu.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s