Cuba davant la sexualitat

De guagua; Eduard G.

Article publicat a l’Accent núm.187
Eduard Giménez

Que Cuba és notícia, és una evidencia que podem contemplar periòdicament mirant qualsevol diari. A finals d’agost l’esdeveniment que la va tornar a portar a les portades i sobretot a les columnes d’opinió, foren les declaracions de l’ex president Cuba, Fidel Castro Ruz, sobre la homosexualitat, en una entrevista concedida al diari mexicà “La Jornada”. La periodista Carmen Lira Saade, va formular una apreciació demolidora: “Comandant, tot l’encant de la Revolució Cubana, el reconeixement, la solidaritat d’una bona part de la intel·lectualitat universal, els grans avenços del poble front el bloqueig, en conjunt, tot, tot se’n va anar a pastar fang com a conseqüència de la persecució dels homosexuals a Cuba”. Davant d’això Fidel va assumir responsabilitats. “Si algú és responsable sóc jo”, i va precisar que durant els primers anys de la Revolució no es va parar esment en combatre l’homofòbia, cosa que si que es va fer amb el racisme i la discriminació de la dona. Tal com explica l’historiador Abel Sierra Madero al llibre De l’altre banda del mirall, la sexualitat en la construcció de la nació cubana no va ser fins als anys setanta que: “entre les reformes que es van fer al Codi Penal es va deixar de considerar la homosexualitat com a figura delictiva i es va eliminar qualsevol paraula que pogués discriminar als homosexuals”. Abell Sierra, però, considera aquestes mesures com insuficients, ja que “dins l’aparell judico-legal, els seus funcionaris, al marge de les lleis han interpretat el transvestisme com una figura sancionable dins el mateix Codi Penal. Aquest és un exemple que, més enllà de les lleis, el que cal es trencar els estigmes i les construccions ideològico-culturals de la població. Aquesta és la batalla on avui se centra el debat al voltant de la homosexualitat dins aquesta illa caribenya.

Actualment, l’òrgan que encapçala el debat al voltant de la identitat sexual és el Centre Nacional d’Educació Sexual (CENESEX), presidit per la pedagoga i psicòloga Mariela Castro Espín, filla de l’actual president cubà, Raul Castro. La Societat Cubana Multidisciplinària per l’Estudi de la Sexualitat (SOCUMES) és un altre dels espais on es treballa per una nova educació sexual. Segons aquest organisme; “el projecte socialista no educa en els prejudicis que són un llast a altres societats, però és hereu d’un llegat cultural sexista i masclista, que es manté en l’imaginari popular i nodreix accions i omissions discriminatòries”. La construcció històrica de la sexualitat cubana és l’objecte d’estudi d’Abel Sierra al llibre De l’altre banda del mirall on la primera part del text analitza la construcció del gènere i la sexualitat des del segle XVIII fins al XIX, ja que, “constitueixen un període fundacional en la conformació de la sexualitat insular”. Dins aquest període Sierra para especial atenció a la imatge dels primers combatents independentistes; “Pot dir-se que, generalment, a la construcció de la imatge i el mite, és va presentar als mambís com un grup al que els valors masculins sobresortien a totes llums, i aquests s’assumien com característiques intrínseques i indiscutible.” Setanta anys després amb la construcció de l’home nou, el socialisme construeix la figura del revolucionari com a heterosexual, militant i ateu, “els homosexuals, religiosos i altres subjectes considerats elements «antisocials», «contaris a la ètica i la moral revolucionària»” eren enviats a les Unitats Militars d’Ajuda a la Producció (UMAP). Eren moments molt difícils explica Fidel, “la guerra amb els yanquis, l’assumpte de les armes i, casi simultàniament, els plans d’atemptat contra la meva persona.”

En paraules del Comandant en cap, “avui però, el problema s’està afrontant”. Un exemple són les terceres Jornades Cubanes pel dia Mundial Contra la Homofòbia que s’han celebrat a moltes ciutats del país sota el lema “La homosexualitat no és un perill, l’homofòbia sí”. És en el combat contra la discriminació i especialment del silenci que s’estan focalitzant els esforços de CENSEX i SOCUMES. Institucionalment anuncis televisius, tanques publicitàries i oficines als principals municipis, duen a terme la tasca de propaganda, difusió i coordinació de les campanyes contra l’homofòbia. El president de la secció de Diversitat Sexual de SOCUMES, Alberto Roque, destaca que “el Programa Nacional d’Educació Sexual inclou un enfoc de gènere que desarticula l’enfoc binari (masculí i femení) que impera en la nostra societat.” Però fa esment a moltes mancances, problemes i reptes de futur que només serà possible superar si es trenca el silenci.

Això és el que va fer el Director d’informació del diari Trabajadores, Francisco Rodríguez, el 3 de desembre de 2009, quan es va decidir a començar un bloc personal que ha estat premiat, criticat i llegit per multitud de cubans i estranger. Amb una presentació demolidora i aparentment contradictòria, Paquito el de Cuba (és com es diu al bloc) evidencia la seva afable i gran personalitat. “Martià i periodista; comunista i gay; ateu convertit i supersticiós ocasional…”. En Francisco Rodríguez és un de tants cubans que han posat damunt la taula la qüestió de la identitat sexual i la lluita contra la homofòbia. “Malgrat que les lleis cubanes no són discriminatòries, encara hi ha contradiccions greus, com l’actitud de la policia que sovint es fa molt present a llocs de trobada d’homosexuals i això genera confrontacions. És per això que ara és molt integrar molts dels joves treballadors socials dins la Policia Nacional Revolucionaria, per incorporar gent jove amb un perfil universitari que ha desenvolupat tasques on l’empatia i la comprensió eren essencial.”

A més a més d’aquests canvis, s’està treballant en una reforma del Codi Civil per permetre el matrimoni entre persones (sense especificar el sexe) que possiblement faci tornar a les portades dels diària a l’illa durant el mes de desembre. Però la voluntat és anar més enllà i plantejar una reforma del programa educatiu per canviar, entre altres, el concepte de família. Tots aquests canvis han situat la lluita contra l’homofòbia i per la llibertat sexual en una “revolució dins la revolució” com deia un amic cubà el dia de l’estrena del documental En el cuerpo equivocado de Marilyn Solaya, que a l’any 1993 apareixia a la pel·lícula Fresa y Chocolate, com la dona que abandonava el jove estudiant universitari per marxar amb un ambaixador fora de l’illa. Des d’aquella primera pel·lícula, que va donar a conèixer la homosexualitat cubana, fins avui, on existeixen organismes com CENESEX, hi han hagut molts canvis. Però el més important és que, les institucions i persones com en Paquito, volen aprofundir un “projecte revolucionari que ha de ser humanista, socialista i antipatriarcal.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s