La tenacitat d’un somni

De la mà de dues metgesses cubanes arribem a un habitatge de tres plantes situat al barri de la Esmeralda, al municipi de San Diego. La Yenny no es a casa, però les seves tres filles en reben i mostren l’àtic on viurem durant una setmana. No serà fins a l’endemà que podrem conèixer la dona d’uns quaranta anys que ens ha acollit a casa seva. A la vesprada ens explica, amb un lleu somriure com, fa més de divuit anys, va abandonar els estudis de medicina per amor, es va casar i va marxar de Caracas per instal·lar-se a San Diego. A la seva nova llar, amb el seu recent marit, va intentar tornar a començar els estudis de medicina, però aleshores van ser els embarassos i el rols imposats d’una feminitat maternal dins la llar, el que va posposar de nou el seu somni de ser metgessa.

Uns anys després, el matrimoni es va complicar a mesura que el seu marit assolia poder econòmic i se situava a l’oposició del procés revolucionari. El divorci va arribar després de patir agressions físiques. La determinació de ser independent i acomplir un somni la van portar a reemprendre els estudis de medicina per tercera vegada, però aquest cop mitjançant el programa educatiu de Barrio Adentro. Un parell d’anys després, va començar un nou malson amb el seu ex marit. “Es va posar molt intens, em feia espectacles al consultori i vaig decidir deixar els estudis un cop més, per tornar amb ell. A més, en aquell moment tenia la percepció que, malgrat la pensió de les nenes, econòmicament no me’n sortiria i ell era un reforç econòmic.” La situació, però, no va millorar i les frustracions empresarials del marit tenien repercussions a l’entorn familiar. El 15 de desembre de 2008, el marit va decidir posar fi a la seva vida. Es va suïcidar d’un tret al cap. “La cosa aleshores va ser molt difícil, ja que la pensió d’un milió i mig de bolívars que ell em donava, així com, fer-se càrrec de les despeses de la casa i el manteniment de les nenes, tot va desaparèixer amb la seva mort.”

Però la tenacitat i la possibilitat d’uns estudis gratuïts van fer que davant d’aquesta situació decidís el que en un altre temps li semblava impossible per amor, embarassos o dificultats econòmiques. Avui, està cursant el quart curs de medicina amb Barrio Adentro i li queden dos anys per llicenciar-se. Com una més de les estudiants d’aquest programa, als matins realitza pràctiques als consultoris mèdics i a les tardes assisteix a les classes teòriques. Però la Yenny mira endavant i, com diu amb un somriure als llavis, “espero seguir i poder especialitzar-me en cirurgia, així quan em llicenciï, o em jubilen o tothom voldrà que jo l’atengui perquè seré la més velleta de la consulta.”

San Diego, Veneçuela. 19.09.2010

2 pensaments sobre “La tenacitat d’un somni

    • Hola Paquito, me alegra que vieras el blog. No te havia dicho per le tema liguistico, pero si no con “google traductor” creo que mas o menos puedes hacerte una idea.
      Ya te contaré de Venezuela en Cuba, porque lo mas seguro es que en diciembre vuelva a estar por allá dando vueltas. Ahora estoy haciendo un documental en Colombia y eso me ha echo abandonar un poquito el bloc, però en breve me vuelvo a poner con el.

      Un abrazo muy fuerte!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s