El valor de la vida

Fa prop d’un any que la l’Alba va arribar a Colòmbia. Ens retrobem a milers de quilòmetres de casa. Va marxar moguda per aquell sentiment que porta a compartir sense esperar res a canvi. Però la solidaritat que la va conduir a “Locòmbia”, com anomena ella entre bromes aquest tros de guerra dins d’Amèrica Llatina, no és la recerca del perdó o la simplicitat d’una aportació econòmica a una ONG que, com resen els seus eslògans publicitaris, posarà fi a la fam mundial. La seva és una solidaritat que implica necessàriament la seva presència física al país; requereix que els seus ulls vegin les condicions de vida i que les seves oïdes sentin les aterradores històries d’atrocitats que recorren els camps colombians, mentre la seva pell queda impregnada de la calor i la humitat sufocant que inunda cada racó d’una cabana perduda a la selva.

Enfrontant armes amb paraules. Fotografia; Oriol Segon

Les balances que determinen el cost d’una vida humana al país andí han propiciat que moltes estrangeres segueixin el camí d’aquesta jove catalana. “La nostra feina és necessària perquè la gent que encara té forces per reclamar unes millors condicions de vida ho pugui fer amb una certa seguretat”. Tot i això, no és estrany que, uns dies després d’un acte en què han realitzat acompanyaments, algun dels participants aparegui assassinat. “El més sorprenent per a nosaltres és com la gent no es rendeix. Porten anys de matances i assassinats contra qualsevol persona que s’atreveixi a reclamar o denunciar i tot i així ho continuen fent”. La feina d’aquests acompanyants s’ha convertit en quasi imprescindible per a les organitzacions camperoles i sindicals colombianes. La feina de l’Alba permet que persones amenaçades pels grups armats implicats en el conflicte, segueixin dempeus lluitant i protestant. Majoritàriament, els acompanyats, són líders camperols i/o sindicals amenaçats pels paramilitars i/o l’exèrcit colombià. Això ha conduït a moltes d’aquestes organitzacions d’acompanyament a ser assenyalades per l’Estat com a col·laboradors d’alguna de les dues guerrilles que tenen presència al país des de fa més de quaranta anys. “Però nosaltres l’única cosa que fem és ajudar que camperols, desplaçats i sindicalistes puguin dur a terme actes i denúncies sense que se’ls vulnerin els drets humans. Lamentablement, si nosaltres no hi som, l’exèrcit sovint viola el Dret Internacional Humanitari (DIH)”. El més lamentable d’aquesta situació és que evidencia que no totes les vides tenen el mateix preu. Per a la lògica de l’Estat, els europeus i nord-americans valen més que els seus propis ciutadans. Són les diferents cotitzacions del preu d’una vida dins el mercat de l’absurditat.

Bogotà, Colòmbia.
18.09.2010

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s